13 de maig del 2019

L'APÒSTROF

L’apòstrof (’) és el signe ortogràfic que s’usa per a indicar la supressió d’una vocal. S’utilitza en els casos següents:

Apostrofació dels articles el, la, en, na

Com a regla general, els articles determinats el i la es redueixen a l’, i els articles personals en, na, quan la paraula que els segueix comença per vocal o muda:
l’avi, l’egua, l’invent, l’orgue, l’ull, l’hivern, n’Isidre, n’Honorat, n’Adelaida, n’Úrsula.
Aquesta regla general d’apostrofació de l’article presenta les excepcions següents, a més de les regles comunes a l’apostrofació de l’article i de la preposició de que s’exposen més avant:
a) Davant d’una paraula femenina començada amb i o u àtones (precedides o no de h) es manté la forma plena dels articles la, na:
la idea, la il·lusió, la hipòtesi, la història; la unitat, la universitat, la humitat, la humorada, na Irene, na Isabel, na Ursulina.
b) Davant de les paraules una (referit a l’hora del dia), ira i host, s’usa la forma plena la:
la una, la ira, la host.
c) No s’apostrofa tampoc l’article la quan la paraula que precedeix comença amb el prefix a- amb valor negatiu, si pot originar confusió per homofonia:
la anormalitat, la asimetria, la asincronia.
REMARCA: Davant de les xifres romanes i aràbigues, l’article adopta les formes apostrofades si quan s’escriuen amb caràcters alfabètics s’apostrofen:
l’1 de gener (= l’u de gener);l’XI (= l’onze);d’1.000.000 a 2.000.000 (= d’un milió a dos milions).

I ara a practicar.

ACTIVITAT 1 

ACTIVITAT 2

ACTIVITAT 3

ACTIVITAT 4

JOC

EL CÒMIC


29 d’abril del 2019

BICICLETADA I EDUCACIÓ VIÀRIA A L'ESCOLA

Aquí teniu les fotos de la sessió d'educació viària a l'escola i també de la bicicletada.

Resultat d'imatges de educació viaria              Resultat d'imatges de bicicletada

15 d’abril del 2019

PRESENTACIÓ D'UN ECOSISTEMA

Per aquest trimestre cada un de noltros ha de presentar un ecosistema a la resta de la classe.
Per fer aquest treball podem consultar el següent symbaloo:


Aquí teniu la BASE D'ORIENTACIÓ.

5 d’abril del 2019

Sortides Can Garrasseca i el Parlament.

Aquestes darreres setmanes hem anat de sortida a Can Garrasseca i al Parlament de les Illes Balears, Aquí teniu les fotos!

Can Garrasseca.

El Parlament.

1 d’abril del 2019

DE L'ORGANISME A LA BIOSFERA II

Hem vist que un ecosistema está format pels éssers vius  que hi viuen  (BIOCENOSI) i el medi físic (BIÒTOP).
Resultat d'imatges de ecosistema biotopo

Els éssers vius mantenen relacions amb el medi físic i també entre ells.
Resultat d'imatges de els essers vius regnes


Relació entre els éssers vius d'un ecosistema.

Com veis els éssers vius d'un ecosistema es relacionen entre ells de diferents maneres:
Competència, depredació, parasitisme, comensalisme, mutualisme 
  • Competència: es dona quan individus de diferents espècies lluiten per obtenir un mateix espai per viure o un mateix aliment. En aquests casos de competència, els individus de l'espècie millor adaptada al ecosistema eliminent els individus de l'altra espècie.
  • Parasitisme: en aquesta relació un individu surt beneficiat (el paràsit) i l'altre surt perjudicat (l'hoste). A diferència de la depredació, on la presa mor, en el parasitisme el paràsit no mata l'hoste sino que se'n va aprofitant d'aquest robant-li part dels nutrients que té. Exemples d'espècies paràsites són els cucs intestinals, el vesc, els polls o les paparres.
  • Mutualisme: en aquesta relació els dos individus de diferents espècies es relacionen de tal manera que tots dos surten beneficiats. Aquesta relació no és permanent, i per tant, els individus no han de cooperar obligatoriament per sobreviure. Un exemple d'aquest tipus de relació són els ocells que desparasiten a altres animals. L'ocell obté aliments i l'altre animal es veu lliure de paràsits molestos.
  • Comensalisme: Dos éssers vius viuen junts. Un surt beneficiat, però l' altre no obté ni avantatges ni perjudicis. Per exemple, algunes orquídies viuen sobre arbres grans de la selva per tal d'arribar a la llum. L'arbre no obté benefici ni sofreix cap d'any.
  • Depredació: És l'activitat de captura i mort que exerceixen uns individus (depredadors) sobre uns altres (preses). Es tracta de dues espècies de vida lliure. No hi ha relació directa entre les dues.  Una de les espècies surt clarament perjudicada ja que serveix d'aliment a l'altra espècie que surt beneficiada.

Cadena tròfica

La cadena tròpica o cadena alimentària és  la seqüència d'organismes ordenats de manera que cada espècie s'alimenta de l'anterior i serveix d'aliment a la següent. Així doncs, el conjunt de totes les cadenes tròfiques d'un ecosistema dóna lloc a una xarxa tròfica. 
Resultat d'imatges de cadena alimentaria


Resultat d'imatges de cadena alimentaria
Resultat d'imatges de xarxa tròfica

Destrucció dels ecosistemes

D'ecosistemes n'hi ha per tot el planeta, però degut a la influència i a l'acció de l'home en una escala fins ara mai coneguda, s'estan destruint molts ecosistemes. Alguns dels impactes ambientals de l'activitat humana sobre els ecosistemes són:
Controlar el canvi dels ecosistemes pot ser un dels reptes més importants amb els que la humanitat s'hagi d'enfrontar. La protecció dels ecosistemes naturals que queden en parcs naturals i altres àrees protegides és decisiva.


Activitat 1

Jocs

Joc II



28 de març del 2019

DE L'ORGANISME A LA BIOSFERA: NIVELLS D'ORGANITZACIÓ II

Ja sabem com s'organitzen els éssers vius des de l'àtom fins a l'organisme. Però com s'organitzen els organismes per conviure al món? Ara veurem qué els organismes de la mateixa espècie s'agrupen en POBLACIONS i que diferents POBLACIONS formen una COMUNITAT.

Poblacions, comunitats i ecosistemes

Població: conjunt d'individus d'una mateixa espècie que habiten en un indret determinat.

Comunitat : conjunt de poblacions de diferents espècies que viuen relacionades en un mateix indret.

Ecosistema: conjunt format pels éssers vius d'un indret (comunitat o biocenosi), el medi físic i químic d'aquest indret (biòtop), i les interaccions que s'estableixen entre tots aquests elements.

Biosfera: part de la terra on hi ha vida, es a dir, on viuen els éssers vius. Conté part d'aire, d'aigua i de terra.



Els ecosistemes


Un ecosistema està format per un fragment de la biosfera, el conjunt d’éssers vius que es troben en aquest fragment i les relacions que s’hi produeixen.
En aquest conjunt, els éssers vius i el seu medi depenen els uns dels altres. Així, en un ecosistema hi habiten unes espècies determinades que hi poden sobreviure perquè estan adaptades a aquest medi, i al seu torn el medi físic es modifica constantment per l’activitat dels organismes.


Dins dels components d’un ecosistema podem distingir entre el biòtop i la biocenosi.
• El biòtop és el medi físic o lloc on els éssers vius d’un ecosistema desenvolupen la seva vida, i les condicions ambientals que el caracteritzen.
• La biocenosi és el conjunt d’éssers vius que habiten en un determinat ecosistema.


El medi és el lloc on viuen i es desplacen els éssers vius d’un ecosistema i amb el qual mantenen intercanvis constants de matèria i energia.

Tipus de medis:
Resultat d'imatges de tipus d'ecosistemes

Factors ambientals 

Els diferents ecosistemes seran habitats per diferents espècies d'èssers vius segons alguns factors.  
Els principals factors que condicionen, determinen i que influeixen en la vida dels éssers vius són:
* La temperatura mitjana i la seva varia- ció condicionen els tipus d’organismes que habiten en un ecosistema, ja que les espècies poden viure dins d’un mar- ge determinat de temperatures.
* La humitat: l'aigua és essencial per a la vida i tots els organismes en depenen per a so- breviure.
Els éssers vius són capaços de viure en zones amb molta aigua, com els oceans, o en zones àrides, com els deserts. Als deserts hi podem trobar adaptacions extremes a l’escassetat d’aigua, com en els cactus, que acumulen aigua a les tiges i tenen les fulles en forma d’espina per a limitar la deshidratació.
*La llum és la principal font d’energia en gairebé tots els ecosistemes i con- diciona la distribució dels organismes fotosintètics.
* La composició del sòl determina la disponibilitat de nutrients i la capacitat de retenció d’aigua. En el medi aquàtic la composició del sòl no és tan important, ja que en aquest cas es té en compte la concentració de sals dissoltes.
* La salinitat És un factor abiòtic determinant en els ecosistemes aquàtics. L’aigua dolça conté 0,5 g de substàncies dissoltes per litre, l’aigua marina uns 35g/l de mitjana. La major part dels organismes estan adaptats a viure en un estret marge de salinitat.





PÀGINES INTERESSANTS PER CONSULTAR.